Scioldi per assistënza pra dianiosa de demënza 

04/26/2026, 12:45 PM

Chiche à na dianiosa de demënza giapa scioldi per assistënza zënza na categurisazion sëuraprò – Tl ann 2025 iel unì dat ora 314,2 milions de euro per scioldi de assistënza

L diretëur dl Ufize provinziel per la Categurisazion de Assistënza y Cura Pasquale Basile, l’assessëura provinziela per l soziel Rosmarie Pamer y l diretëur ASSE Eugenio Bizzotto à ai 24 de auril prejentà dac n con’ de scioldi per l’assistënza y cura y n con’ de nuviteies tla categurisazion dl livel de assistënza. (Foto: USP/Fabio Brucculeri)
L diretëur dl Ufize provinziel per la Categurisazion de Assistënza y Cura Pasquale Basile, l’assessëura provinziela per l soziel Rosmarie Pamer y l diretëur ASSE Eugenio Bizzotto à ai 24 de auril prejentà dac n con’ de scioldi per l’assistënza y cura y n con’ de nuviteies tla categurisazion dl livel de assistënza. (Foto: USP/Fabio Brucculeri)

BULSAN (USP). Chiche vën curà a cësa o te na cësa de paussa à la rejon de giapé scioldi per l’assistënza. Tl ann 2025 iel per chësc fin unì metù a despusizion de ndut 314,2 milions de euro, chisc ti ie jic a bën de ades 16.000 persones, ulache la gran pert de chisc ie unida cureda y à giapà assistënza diretamxnter a cësa. Per smendré mo deplù i tëmpes che n muessa aspité tla categurisazion dla sort de assistënza, iel unì laurà ora n pachetl de mesures aposta. N pont fundamentel ie tlo l mesun, per chiche à na dianiosa de demënza, de ti ruvé permez plu saurì al cuntibut finanziel de assistënza. Chësc toca uni ann ntëur a 1.200 nchin a 1.300 persones, pra chëles che l ie unì dianusticà demënza, aldò dla Azienda Sanitera dla Provinzia de Bulsan.

La deliberazion revardënta ie unida fata da pert dla Jonta provinziela de Bulsan ai 24 de auril, sun pruposta dl’assessëura provinziela per l soziel Rosmarie Pamer. "L ie tëmpes lonc da aspité, aldò dl raion danter 4 y 11 mënsc. L ie tlo bën da dì che smendré i tëmpes tan lonc ne n’ie nia zeche che n fej per udëi pona la cunseguënzes positives da ncuei nchin a duman. Da canche l pachetl dla mesures aposta ie unì elaurà iel bele suzedù mpo mpue’ de zeche, ma l resta mo n troi lonch y ntenscif, sun chël che jon inant te na maniera cunseguënta y cun lëur y mpëni ntenscif", da coche l’assessëura provinziela Pamer à auzà ora pra la prejentazion dla deliberazion. 

"Do che l ie bele unit a s’l dé na categurisazion a puntin dla situazion sanitera te una dla tliniches memory dla Provinzia de Bulsan, tómel pona demez la categurisazion da pert de nosc teams. Per fé dumanda per giapé i scioldi per l’assistënza tléchel damoinla avëi n atestat dla tlinica memory", spiega Pasquale Basile, diretëur dl Ufize provinziel per la Categurisazion de Assistënza y Cura. Chësta regulamentazion vel nce per dumandes che ie bele unides dates ite ma ulache l ne n’ie nia unì fat la categurisazion y pra chëles che la dianiosa de demënza ie unida atesteda do i 1. de utober dl 2025. Oradechël iesun tl lëur de se mpenië de mëter mpe teams de categurisazion sëuraprò y de pudëi fé la categurisazion per l’assistënza te locai aposta nzaul daujin da cësa. De chësc viers à l’assessëura provinziela Pamer ai 23 de auril de chëst ann vijità i locai nueves a Neumarkt, ulache l vën bele fat categurisazions de assistënza.

Deplü informaziuns

Dac per l’assistënza y cura te Südtirol

BULSAN (USP). La politica per i y la seniores tla provinzia de Bulsan à plu seves, ulache l toca leprò - dlongia l unì vedl ativamënter, la cura a cësa y i parënc che pieta l’assistënza, formes inuvatifes y nueves da abité y lueges staziuneres - nce la seguranza finanziela.

Essenziel ie tlo i scioldi per l’assistënza, cuntribut che vën paià ora cun n sistem de cater liviei. Aldò dl bujën de assistënza vëniel dat uni mëns danter 599 euro nchin a 1.800 euro. I scioldi vën dac y paiei ora dala Provinzia de Bulsan, plu avisa tres la Agentura per Svilup Soziel y Ecunomich (ASSE). "Ti ani passei iel jit su dantaldut la somes di cuntribuc de assistënza che vën paiei ora diretamënter ala Cëses de Paussa", da coche à auzà ora l diretëur ASSE Eugenio Bizzotto n ucajion dla prejentazion di dac. L ann passà iel unì paià ora 173 milions de euro a chiche à debujën de assistënza y che viv te cëses de paussa, tl ann 2022 fòvel mo 120 milions de euro, cieche fej ora n aumënt de 43 percënt. Chësc se lascia spieghé dal custimënt sëuraprò per la inuvazions che taca adum cun i cuntrac culetifs per l personal y l putenziamënt di liec tla cëses de paussa.

Pra la cura y assistënza a cësa iel stat n aumënt da 14.498 persones tl ann 2022 su nchin a 15.933 persones tl ann 2025. Nce chël che ie unì spendù ie jit su, da 123 milions de euro iesun jic su a 139 milions de euro. Tlo giapà l 55 percënt de chiche à la rejon de giapé i scioldi de assistënza l cuntribut dl prim livel, 29 percënt ie tl segondo livel, 12 percënt ie tl terzo livel. De ndut giapa l 4 percënt la soma majera de 1.800 euro per la cura y assistënza diretamënter a cësa.

Jita su ie nce la cumpëida de chiche giapa l cuntribut per la seguranza pensionistica di tëmpes de assistënza. L ann passà à 871 de chëi che à fat dumanda giapà dut adum 2,33 milions de euro, che ie 279 deplù persones o 47 percënt deplù che mo tl ann 2024.

Aldò dla statistiches dl Ufize per la Categurisazion dl’Assistënza iel ti ani 2025 unì fat de ndut 7.421 dumandes de cuntribut finanziel de assistënza, per 5.186 categurisazions che ie pona unides dates pro y fates. Tlo vëniel mo leprò 939 categurisazions d’ufize pervia dla malatia che ie bele scialdi inant.

red

  • Schlagwörter:

Documënc da desćiarié