Karl Felix Wolff y la liënda de Re Laurin
En mercui ai 4 de merz él gnü tigní a Desproch n referat sön Karl Felix Wolff, dediché ala tradiziun narativa ladina, ala politica, ala leteratöra y al turism tles Dolomites.
INNSBRUCK (USP). Tratan l'evënt – organisé dal Literaturhaus am Inn adöm cun l’Archif dl Prener, en colauraziun cun l’Istitut Ladin Micurá de Rü y la Euregio Tirol -Südtirol -Trentino – á la vizedireturia dl Istitut Brenner-Archiv Ursula A. Schneider baié cun l'esperta de Karl Felix Wolff, professuria emerita Prof. Ulrike Kindl (Université Ca'Foscari, Aunejia).
Karl Felix Wolff y süa arpejun leterara
Tres la publicaziun dl bestseller Dolomitensagen (1913) y chëra dla Monographie der Dolomitenstraße (1908), é Karl Felix Wolff sté bun da fá deventé la cuntia medievala de Re Laurin y la tradiziun ladina dl’inrosadöra n sëgn carateristich por le raiun dles Dolomites. Aldedaincö ne pënson gonot nia ai avenimënc storics y politics che á porté pro tratan le XX secul ala “invenziun dles Dolomites”. Karl Felix Wolff é sté te chësc contest na figöra d’importanza culturala por la Ladinia y por le Südtirol, mo ince por ci che reverda le scomenciamënt dl’epoca dl turism te chësta contrada.
La prof.ia Urlike Kindl á ince por so ultim liber, Kritische Lektüre der Dolomitensagen Bd. III: König Laurin und sein Rosengarten, San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü (2025), fat inrescides desvalies danter i documënc de Karl Felix Wolff conservá dal Archif dl Prener.
Archif dl Prener
L’Archif dl Prener é le zënter de documentaziun dl’Université de Desproch y l’istituziun che tëgn sö la maiú pert dl’arpejun leterara, culturala y storica dl Tirol todësch dai tëmps dla Pröma vera mondiala incá. Ince por i Ladins á chësc archif na valüta nia da püch, deache al é da ciafé de vigni sort de documënc che reverda la Ladinia y süa jënt.
red/pio
Bildergalerie
Documënc da desćiarié
- Fotografia de grupa pra la manifestaziona (da man ciampa): André Comploj (Diretëur de Ntendënza y Cultura Ladina), Ulrike Tanzer (Direturia dl Istitut Brenner-Archiv), Fritz Tiefenthaler (Euregio), Ursula A. Schneider (Vizedireturia dl Istitut Brenner-Archiv), Irene Prinoth (Diretëura dl Istitut culturel ladin Micurà de Rü), professuria emerita Prof. Ulrike Kindl (Université Ca'Foscari, Aunejia), Lara Moroder (Ppresidënta dl dl Istitut culturel ladin Micurà de Rü), Jürgen Runggaldier (Diretëur dl Istitut Cultural Ladin). (Foto: Istituto Ladino Micurá de Rü) » [IMG 4 MB]
- L’Archif dl Prener é le zënter de documentaziun dl’Université de Desproch y l’istituziun che tëgn sö la maiú pert dl’arpejun leterara, culturala y storica dl Tirol todësch dai tëmps dla Pröma vera mondiala incá. Ince por i Ladins á chësc archif na valüta nia da püch, deache al é da ciafé de vigni sort de documënc che reverda la Ladinia y süa jënt. (Foto: Istituto Ladino Micurá de Rü) » [IMG 1 MB]
- Tratan l'evënt – organisé dal Literaturhaus am Inn adöm cun l’Archif dl Prener, en colauraziun cun l’Istitut Ladin Micurá de Rü y la Euregio Tirol -Südtirol -Trentino: professuria emerita Prof. Ulrike Kindl (a man ciancia sun la fotografia) y la vizedireturia dl Istitut Brenner- Archiv Ursula A. Schneider (Université Ca'Foscari, Aunejia). (Foto: Istituto Ladino Micurá de Rü) » [IMG 3 MB]

