Scora y cultura: Presënt y dagní

08/02/2023, 10:00 PM

Incuntada cun i media sön le svilup y i proiec tl ciamp dla cultura, la scora y la formaziun tles valades ladines Daniel Alfreider: vizepresidënt dla Provinzia, Assessur por la Scora y Cultura ladina.

Alfreider: “Renforzé l’identité y promöie la cultura ladina”. (Foto: LPA/Ingo Dejaco)
Alfreider: “Renforzé l’identité y promöie la cultura ladina”. (Foto: LPA/Ingo Dejaco)

Incuntada cun i media sura le svilup y i proiec tl ciamp dla cultura, la scora y la formaziun tles valades ladines Daniel Alfreider: vizepresidënt dla Provinzia, Assessur por la Mobilité y les Infrastrotöres, por la Scora y Cultura ladina.

Referimënt al’Autonomia de nosta provinzia (che á l’ann passé recordé i 50 agn dl Secunt Statut) y ales fondamëntes iuridiches de nosta scora. Al mostra le codejel “La Scora ladina y i 50 agn dl Secunt Statut de autonomia​”. Na racoiüda dles normes prinzipales che ti dá reconoscimënt y garanzia al sistem paritetich de nosta scora ladina​. Por chësc dij fora l’assessur n pinsier de reconescënza ti confrunc dles porsones che s’á dé jö tl passé por la gaujia ladina. Al é gnü partí fora tles scores dla Val Badia y de Gherdëna 2180 copies dla brosciüra.

Alfreider mostra n aparat cun chël che al é gnü mosoré la cualité dl’aria tles classes dles scores (livel de anidrida carbonica): la sanité di mituns y dles mitans vëgn dantadüt.

Por ci che reverda i posć de laur tles valades ladines, él sëgn​ 5 colaboradësses dl Ciamp pedagogich tla sënta nöia dl’Intendënza te Gherdëna​. An á orü daurí na sënta ailó por che i ofizi foss danman por zitadins y les zitadines, por ester plü dlungia ai bojëgns dles scolines y dles scores y​ por anuzé les sinergies danter les singoles unités organisatives dl’Intendënza​

Por la Cultura​ él ruvé ite 600 domandes de cuntribut sostignides dala Cultura ladina tla perioda 2019 al 2023​

Jí inant cun l’ativité dla Consulta ladina por sostigní proiec y scomenciadies culturales tla Ladinia​​

Ann 2019: 153.907 € por ativité culturala y proiec; 106.650 € por publicaziuns

2020: 165.498 € por ativité culturala y proiec; 117.419 € por publicaziuns

2021: 95.135  € por ativité culturala y proiec; 74.724 € por publicaziuns

2022: 322.056 € por ativité culturala y proiec; 143.501 € por publicaziuns

2023: 361.827 € ​por ativité culturala y proiec; 109.682 € por publicaziuns

Cultura y Junëza​

Influenzé y stimolé positivamënter le barat y la colaboraziun ince tl dagní per l bën dla junëza dla valedes ladines.

Sostëgn dles assoziaziuns dla jonëza: Sorvisc ai Jogn y Nëus Jëuni Gherdëina​: dal 2019 a incö él gnü dé fora 1.711.024 € por investiziuns y ativités cun y por i jogn.

Sostëgn por la costruziun dla Ütia de Pütia (10% dala Cultura ladina – 97.000 euro)​

Salf “fun & more” de ‘Nëus Jëuni Gherdëina’ te Sëlva – 2022 restrotoraziun 74.497,09 euro – 2023 aredamënt 31.851,76 euro​

Sinergies​ Festival „Poesia alpina d’aldedaincö” por le ​confrunt y le dialogh,​ por conësce damí​ la realté leterara de 15 auturs y auturies​ dla Ladinia, di Grijuns y dl Friul​

​Teater Musical Ujöp da Oies​

3.000 spetadus a Oies​

Trasmetü ti programs RAI (tv) + radio (bele 2 iadi)​

75 musicontri (Musiga de Badia) + picia band​

35 jobleri/jobleres​

18 corisć/coristes​

Ativités pitades ai mituns y ales mitans: ​te Val Badia: Isté deboriada + Cool Summer + My Summer: tl 2021 él sté 838 iscriziuns, tl 2022 n’él sté 971; y tl 2023 1035 iscriziuns.

Partezipanc dla scola mesana y dla pröma classa dla scola alta cun Nëus Jëuni Gherdëina:

tl 2021 él sté 206 partezipanc, tl 2022 n’él sté 222, y tl 2023 ési 230.

Colaboraziun cun les aministraziuns de comun por ci che reverda l’alimentaziun tles scores: proiet “Mangé sann tles scores” cun la publicaziun nöia: “Mangé sann, bun y natural tles scolines”​. Ince i criters de cualité dla spëisa ​vëgn ajorná demeztrú.

Dedô él gnü l’intervënt dl’intendënta dles scores y scolines ladines, Edit Ploner.

Ara á metü man cun na panoramica söla situaziun atuala dla scolina y scora ladina, mostran sö i numeri dles iscriziuns: i numeri é plü o manco anfat respet ai agn passá, scebëgn che le trend demografich vá jö pert. Ara á spo alzé fora le valur dl’inclujiun y dl plurilinguism. L’inclujun dess ester un di pilastri dla scora ladina. Adüm al plurilinguism, che ne é nia ma la soma de plü lingac, mo na vijiun globala de se instësc, dla realté y dl monn.

Al é gnü porté inant deplü inrescides tl ciamp dl plurilinguism (dantadöt le proiet MELA), por documenté scientificamënter la validité dl sistem multilingual dles scoles y scolines ladines. Les zertificaziuns linguistiches (a livel provinzial mo ince internazional) de scolari y scolares dess ester le travert de nostes scores.

Aumënt dl personal pedagogich y nia ma. L’intendënta rengrazia l’assessur y l’aministraziun provinziala por avëi albü la poscibilité da avëi 3 posć dirigenziai nüs.

La pandemia á metü ala proa la scora ladina, mo an pó dí che la sfida é gnüda superada, giulan ala colaboraziun de düc. Porchël él gnü fat d’atres inrescides ince tl ciamp dl bëgnester te scora y te familia, do la pandemia.

Porimpó, un di resultac post-pandemia zënz’ater da aprijé é chël dla digitalisaziun (al vëgn mostré sö les zifres di investiziuns tl ciamp dla digitalisaziun).

Jürgen Runggaldier​, Diretur dl Ofize cultura ladina y jonëza​ y atualmënter diretur ad interim dl Istitut Ladin Micurá de Rü, á alzé fora les ativités prinzipales dl Istitut: Dizioneres (De/It-Ladin) online​; les Gramatiches (GH/Bad)​, i cursc de ladin (De/It/En)​, le sistem de traduzion automatisada​, le sistem de coreziun automatisada​.

Publicazions desvalives: storia,​ lessicografia y cultura​. Ajornamënt dla biblioteca y dl archif​, les chertes virtuales di toponims, cun audit​​, y le gran convëgn de lessicografia, tl mëis de merz 2023, a Balsan​​​.

Al é gnü fat ativités ince en colaboraziun cun i atri dui Istituc ladins, Majon di Fascegn y Cesa de Jan:​ la publicaziun “Jon a cianté” (Dt/Ita/Eng)​; l’inrescida sön l’adorvanza di idioms tles valades ladines (al é gnü intervisté passa 3.000 porsones)​; la APP LADIN cun i dizionars ladins te dötes les variantes ladines (por le momënt pian ia dal talian)​; le Convëgn nazional sura i 100 agn dala despartiziun aministrativa dla Ladinia (ai 6-7 d’otober 2023 a Cortina)​; y les comisciuns culturales​ desvalies.

L’assessur á spo indô tut la parora por sotrissé l’aspet dla colaboraziun danter les istituziuns culturales ladines (Intendënza, Université y Istitut Cultural, por chël che l’assessorat é tl laur da verifiché les prozedöres por nominé le diretur nü/la direturia nöia). Chësta colaboraziun é da promöie y renforzé ciamó deplü.

N referimënt él gnü fat al confrunt y ala colaboraziun cun les atres mendranzes europeiches. Al é gnü recordé les incuntades dla FUEN (de chëra che al é vizepresidënt) a chëres che ince i ladins á tut pert: dai 26 ai 29 de setëmber 2021 a Balsan​; dai 16 ai 19 de utober 2022 a Klagenfurt​; dai 8 ai 21 de aurí 2023 a Sibiu – Hermannstadt, tl Sienbürgen Romania.

N apel da partí cun düc i ladins é chël dla Cumpedada 2023 –2024. An mëss tigní adöm sciöche picia comunité de mendranza, deache les ressurses publiches, i dërc aministratifs y les competënzes vëgn partides sö dantadöt sön la basa dl proporz etnich, che é dezisif te chëstes chestiuns: posć de laur, abitaziuns y fabriché, rapresentanza politica, scora, cultura y lingaz, jogn.

Stlüt jö él gnü cun la speranza da avëi tosc sotman la cherta d’identité ladina​ ti trëi lingac ufiziai dla Provinzia.

red