Tour n con’ dla sustenibltà a Urtijëi: focus sun mubiltà y turism
Prima sëira de nfurmazion n merdi ai 8 de merz a Urtijëi per l tour te Südtirol dla strategia per l svilup sustenibl dla provinzia: gran descuscion y partezipazion di zitadins.
Te chësta enes possa zitadines y zitadins cuntribuì a ti dé forma ala strategia de sustenibltà per Südtirol cun na lingia de evënc te duta la provinzia. La prima tapa dl tour ie stata a Urtijëi n merdi ai 8 de merz da sëira. Co mudelé l daunì te na maniera sustenibla? Ce sort de daunì uel pa la jënt veramënter? Chëstes ie la dumandes a chëles che la sëira de nfurmazion cun l Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher y l’assessëur provinziel Daniel Alfreider à purvà a dé na resposta. Deberieda cun i reprejentanc dla Jonta provinziela, fovel prejënc nce l ambolt Tobia Moroder, la vizepresidënta dl raion comuniter Christine Senoner, l presidënt de Eurac Reseach Roland Psenner y la jurnalista y muderadëura Sabina Drescher.
I partezipanc uel plu desvalivanza, cooperazion, bën dla cumenanza y politica tlimatica per l daunì
La sustenibltà ie n argumënt mpurtant per i partezipanc ala sëira, coche desmostra la nrescida spontana danter i 120 prejënc (4,4 ponc sun 5). Per chël che reverda economia y inuvazion, coche nce educazion y cultura, ie i dac de Südtirol positifs. Manco positifs nveze ie i dac n con’ de natura y ambient, aldò dla minonga di prejënc. La ndesfidedes per Südtirol per chël che reverda la sustenibltà ie l trasport, l mudamënt tlimatich, la giustizia soziela, l overtourism y la mancianza de personal cualificà. Per l daunì (2030) ulëssa i partezipanc ala sëira na majera richëza linguistica y culturela, n stil de vita plu modern y digitel, coche nce na sozietà solidala y, per chël che reverda l’economia, plu cooperazion y urienamënt al bën dla cumenanza. L dassëssa vester na cultura politica partezipativa y na cooperazion naziunela y sëura i cunfins ora. La politica tlimatica dassëssa vester na priurità, coche nce la manieres de produzion urientedes ala ressurses.
Mëter n droa i ntervënc se damanda ani. Atenzion ala cualità dla vita y ala cumpensazion
Sun la basa di resultac dl stude, à l prufessëur Roland Psenner, presidënt de Eurac Research, sotrissà de plu svilups ambientei y la ndesfidedes aldò, coche l sciaudamënt globel o l mudamënt dla nuzeda dl fonz. “Suvënz se damandel ani dala mplementazion dla mesures de prutezion ambientela y tlimatica nchin al miuramënt cuncret dla cundizions ambienteles” à auzà ora Psenner, sotrissan che l duvier ie ?ën chël de mëter n pratica la transizion. La sustenibltà tën cont de aspec ecologics, economics y soziei, per chëi che n muessa abiné n balanz acioche la sozietà posse miuré si cualità de vita, à sotrissà l ambolt Moroder. Davia che Gherdëina se à svilupà scialdi debota tl tëmp, iel rie fé n var de reviers ?ën, à dit Moroder.
Kompatscher: “Südtirol tlima-neutrel dan l 2050”
L Presidënt Kompatscher à sotrissà: “Ulon arjonjer na drëta neutralità tlimatica dan l 2050. Tl daunì iel mpurtant viver y lauré cun respet ti cunfronc dla ressurses, che ne uel nia dì renunzië o fé demanco, ma se cunzentré sun chël che ie veramënter debujën. Per cuntrasté la estinzion de n valguna sortes de tieres y plantes, vala de straverdé i raions naturei. Südtirol ie sun la bona streda, davia che n chert de si raion ie bele sot a scunanza, ma nce l’agricultura muessa unì restrutureda, à dit Kompatscher. Aldò dl Presidënt, muessa Südtirol se urienté de viers di ubietifs de svilup sustenibl (Sustainable Development Goals o SDG) dla Nazions Unides. “Nvion duc a fé pea pra la elaburazion y a mëter n droa la strategia de sustenibltà per rënder Südtirol dëni de unì vivù tl daunì” à sotrissà Kompatscher.
Alfreider: “La cooperazion ie debujën per la mubiltà lesiera sun i jëufs dla Dolomites”
La mubiltà, coche bujën fundamentel dla populazion, dassëssa unì fata ora deberieda te na maniera sustenibla, à sotrissà l assessëur provinziel ala mubiltà Alfreider. Per chësc fin ie la trasses dl trasport unides analisedes tl detail y, tan inant che la va, iel unì sustenì l passaje a na mubiltà nëta y lesiera. Per sostituì l auto privat coche mesun de mubiltà prinzipel cun l servisc publich, muessa i servijes de curieres y ferates unì aumentei y l unirà sustenì i spustamënc a pe y cun la roda, à dit Alfreider.
Mesures n con’ de mubiltà y turism per l 2022
La dumandes di zitadins ie states dantaldut n con’ dla mubiltà y dl turism. Per na gestion nueva dla mubiltà per i jëufs dla Dolomites iel debujën de na fundamënta digitela y de normatives (per ejëmpl la stlutes) y l renfurzamënt dla cooperazion costrutiva dla Regions y i Chemuns nteressei. Per l 2022 iel udù dant truepa mesures mpurtantes, danter chëles cuntroi plu avisa y mesurazions dla fuera per motors y auti, n lim de velozità y ntervënc contra l parchejé “salvere”.
“Ne messon nia ntervenì mé sun i jëufs, ma bele dant avisan i vijitadëures. L ubietif cialan tl daunì ie chël de limité l azes” à dit Alfreider. I gran evënc coche la Copa dl Mond de schi dassëssa unii tëuc ca coche ucajion per nvestì tla mubiltà sustenibla. Per na ferata de Gherdëina iel n stude de percurs da pert dla STA, ma al mumënt degun finanziamënt.
La descuscion à tucà nce la mesures ududes dant dala Jonta provinziela contra la destenscion dla gran ativiteies turistiches n relazion ala cumpëida de liec. Kompatscher à dat da lecurdé l bujën de mëter lims nia mé per stravardé ambient y cualità dla piteda, ma nce per miuré l’esperienza di ghes?. Davia che la deficultà de abiné personal vën for majera, iel mo plu da se damandé sce na majera piteda sibe bën per zeche.
N mierculdi ai 9 de merz iel nce stat n workshop cun moderazion tla Cësa de cultura a Urtijëi. I nteressei à pudù se dé ju plu avisa cun la tematiches y lauré ala strategia de sustenibltà dl stat.
red
Bildergalerie
Documënc da desćiarié
- LQ-nachhaltigkeit%20st%20ulrich-%20foto-Tiberio%20Sorvillo_63A9080.jpg » [IMG 768 kB]
- L Presidënt Kompatscher ntan la sëira a Urtijëi: Ulon vester veramënter tlima-neutrei, dan l 2050! (Foto: ASP/Tiberio Sorvillo) » [IMG 900 kB]
- Assessëur Alfreider: Per na mubiltà sustenibla sentons sun curieres, ferata, mubiltà a pe y cun la roda, acioche l auto privat reste te garage. (Foto: ASP/Tiberio Sorvillo) » [IMG 859 kB]
- L presidënt de Eurac Psenner: Dala mplenentazion dla mesures per l ambient nchin ai prim miuramënc iel datrai dejeneies ntieres. (Foto: ASP/Tiberio Sorvillo) » [IMG 911 kB]
- Turism y mubiltà ie la tematiches che ie states tl zënter dla prima sëira n con’ dla strategia de sustenibltà a Urtjëi. (Foto:ASP/Tiberio Sorvillo) » [IMG 925 kB]




