#prömtëmp assessur Alfreider (2/3): Istruzion ladina
L assessëur provinziel Daniel Alfreider fej l pont dla situazion: svilupé l'istruzion, la cultura y la junanza ladina cun urientamënt al daunì
SËLVA (USP). "L ie nosta respunsabltà de svilupé cun coerënza l model de scola ladin te si unizità y de garantì la miëura cundizions puscibles per n lëur pedagogich de gran cualità", à sotrissà l assessëur provinziel Daniel Alfreider. Tl medemo tëmp ti al dit de gra a duc i culaburadëures y a duta la culaburadësses dla Ntendënza y dl'aministrazion de scola, coche nce al personal pedagogich, aministratif y tecnich dla scoles ladines per l mpëni che duc y dutes mët te si lëur di per di.
Nce sce ti ultimi diesc ani ie la cumpëida di mutons y dla mutans tla scolines y tla scoles ladines jita ju da 3.172 a 2.904, cun n arbassamënt de zirca l 8% pervia dl mudamënt demografich, ie tl medemo tëmp la cumpëida dl personal unida auzeda dl 4%, da 413 a 431 dependënc, n resposta ala cumplessità for majera. "Chësc desmostra la mpurtanza che la istruzion à tl'aministrazion provinziela. Per l ann de scola passà iel unì crià undesc posć sëuraprò, per l ann de scola che vën nen iel unì dat pro mo cinch per l setor ladin", à dit l assessëur provinziel Daniel Alfreider.
Ntan la cunferënza stampa à l diretëur provinziel y ntendënt dla scoles Heinrich Videsott, deberieda cun si team, prejentà la prioriteies tl ciamp dla scoles ladines. Ti ultimi ani à la Ntendënza provinziela laurà ora de plu documënc strategics che, n resposta a na sozietà for plu y plu cumplicheda, pieta n orientamënt per l lëur pedagogich. Na atenzion particulera ti vëniel metù ala promozion dla atività fisica per mutons y mutans tl cuntest dla scola. Ora de chël vëniel metù a jì l nseniamënt dl'etica y l ti vën pità al personal nseniant la puscibltà de adurvé la nteligënza artifiziela te na maniera mireda per njenië ca la lezions.
"Ultimamënter ti iel unì dedicà truep mpëni al adatamënt dla diretives stateles ala particulariteies dla scola ladina, coche nce ala planificazion di cursc de abilitazion per nsenië. Tl medemo mumënt ti dà la Direzion provinziela na gran mpurtanza ala sinergies internes y a na comunicazion davierta cun l personal pedagogich", à spiegà l diretëur provinziel Heinrich Videsott.
Tl ciamp dla scolines ladines se an ti ultimi ani cunzentrà a svilupé inant la cualità pedagogica, a sustenì dl plurilinguism y renfurzé la rujeneda ladina coche elemënt zentrel dl'identità culturela. I resultac dl stude MELA – Mehrsprachig Ladinisch ie unic ntegrei tla pratica pedagogica tres n pruzes de furmazion de de plu ani y ie na fundamënta mpurtanta per l'educazion linguistica.
D’autri ponc tle ie stac la ntroduzion dl Salzburger Beobachtungskonzept (SBK) per l acumpaniamënt sistematich dl svilup di mutons y dla mutans, l’adurvanza dla plataforma de comunicazion digitela KidsFox y, per l prim iede, l tò su de educadëures sozieles tl cheder de n proiet FSE per promuever la inclujion y la cunlaurazion cun la families. L ie nce unì laurà ora n proiet pedagogich nuef per duta la scolines ladines, che da d'autonn dl 2026 inant fajerà da cheder de referimënt per l lëur educatif y l svilup dla cualità de duta la scolines.
Prufesciunalisazion y svilup dla cualità
Ti ultimi ani à nce l Ciamp Pedagogich dla Ntendënza y Furmazion ladina dat n cuntribut mpurtant per l svilup dla scolines y dla scoles ladines. L’atività se à cunzentrà sun la prufesciunalisazion dl personal pedagogich tres na gran ufierta de furmazion, sun l svilup de materiai didatics de gran cualità y sun l acumpaniamënt dla scoles te si pruzesc de svilup. N’atenzion particulera ti iel nce unì dat ala prumozion dla materies STEM (MINT), al svilup dl'educazion digitela y al'adurvanza cuscienta dla nteligënza artifiziela te tlas. Chësta mesures ie unides ntegredes da scumenciadives tl ciamp dla prumozion dla sanità, dl’educazion zivica y dl mparé autonom, coche nce da na cunlaurazion strënta cun la universiteies y d'autri partner tl ciamp dla istruzion.
Inclujion y plurilinguism
L Servisc per l’Inclujion slargià ora for de plu l sustëni ala scoles ladines. Tres la cunsulënza spezialistica, tres l acumpaniamënt de truepa ancuntedes per lauré ora programs de furmazion y de sustëni ndividuel, coche nce tres ressorses umanes sëuraprò, ie l lëur educatif inclujif unì renfurzà dassënn. Tl medemo tëmp iel unì metù a jì proiec inuvatifs per la inclujion linguistica y interculturela y laurà ora publicazions nueves per sustenì la scoles. Per l ann de scola 2026/27 uniral slargià ora la ufierta cun percursc de coaching per l personal nseniant y mo d'autra prupostes de furmazion. L travert ie chël de sustenì te na maniera mo plu mireda i nsenianc y la nseniantes te si lëur da uni di, cun l fin de garantì l suzes furmatif de duc i sculeies y duta la sculées.
L svilup dl model educatif plurilinguistich dla scoles ladines toca danter i duvieres zentrei dl Ispetorat per l plurilinguism. Tres cunsulënza, ufiertes de furmazion y proiec inuvatifs sustëniel la scoles y i nsenianc y la nseniantes tl svilup dla didatica linguistica y dl plurilinguism.
Danter la priuriteies atueles iel l lauré ora de n proiet per l’alfabetisazion plurilinguistica, l proiet «L'Altaparlante – Usc che se lië(e)ia», la ufiertes de furmazion y l'urganisazion de n «Di dl plurilinguism». Sëuraprò lëura l Ispetorat deberieda cun l Servisc per i ejams de bilinguism y trilinguism, acioche i sculeies y la sculées posse giapé l atestat de bilinguism o trilinguism bele ntan i ani de scola.
Coche prioriteies per l daunì iel udù dant n cheder de referimënt pedagogich-didatich per l nseniamënt dla rujenedes, n cheder de referimënt per la didatica plurilinguela y scumenciadives nueves per i sculeies y la sculées, danter chëstes nce n cuncors de rujeneda plurilinguel a livel naziunel.
Garanzia dla cualità
L Servisc provinziel de valutazion dl sistem furmatif ladin acumpanieia l svilup dla cualità dla scoles ladines tres la valutazion, la nrescida y l'analisa di dac. Danter la priuriteies atueles iel l svilup de criteres de cualità per la scolines ladines, la nrescida n con' dla rujeneda scrita per ladin, tudësch y talian y l proiet de nrescida COMPLeTT, metù a jì n cunlaurazion cun EURAC Research: nchin al 2030 uniral laurà ora strumënc per abiné y descrì te na maniera sistematica la cumpetënzes plurilinguistiches di sculeies y dla sculées.
N auter aspet mpurtant ie la valutazion dl bënsté di mutons y dla mutans y di jëuni y dla jëunes, che vën fat da canche ova scumencià la pandemia. La cunescënzes arjontes dà na fundamënta mpurtanta per l svilup dl sistem educatif ladin y ti juda ala scoles y ala politica educativa a tò dezijions cun fundamënt.
Cunlaurazion y cooperazion
L diretëur dla Istruzion, Furmazion y Cultura ladina André Comploi à sotrissà che dlongia la cunlaurazion y la comunicazion nternes tla Direzion iel ultimamënter unì renfurzà mo deplù la cunlaurazion cun d'autri departimënc dl’aministrazion provinziela y cun i atëures dla valedes ladines. Danter l auter iel la cunlaurazion strënta cun la Direzion provinziela dla scoles de mujiga tudësces y ladines, coche nce scumenciadives deberieda per miuré la nfrastrutures de scola. Danter la mesures bele nviedes via ie un di proiec zentrei per i proscimi ani nce chël de auzé la pusciblteies de albierch per i sculeies y la sculées a Urtijëi.
red